Beneficis de la Posidònia
Embornals de CO2
Una de les funcions biològiques de la Posidònia és l’absorció de diòxid de carboni. Part del carboni formarà part de les estructures de la planta i de la seva biomassa. Amb el temps, una gran part d’aquesta biomassa mor i queda enterrada entre sediments sota la praderia dins la mata. Aquest Carboni queda “segrestat” dins la mateixa mata, acumulant-se amb el temps. Aquest fet ajuda a pal·liar els efectes del CO₂ com a gas d’efecte hivernacle. “Una hectàrea de posidònia de Formentera segresta tant carboni fins a 15 hectàrees de selva amazònica”.
Oxigenació
Les praderies de Posidònia com a ecosistema, generen altes quantitats d’oxigen al medi. Com qualsevol planta, absorbeixen CO₂ i emeten oxigen. Es calcula que una hectàrea de Posidònia de Balears és capaç de produir 5 vegades més oxigen que una hectàrea de selva Amazònica. És el pulmó del Mediterrani.
Aigües transparents
Les praderies eviten l’aixecament del sediment del fons marí, estabilitzant el substrat i mantenint unes aigües clares i transparents. Una gran part d’aquests substrats s’integra amb la resta de rizomes morts que es van acumulant al llarg del temps i que integren la mata. A més, el seu caràcter intolerant als canvis que es produeixen al seu voltant, serveix com un excel·lent indicador de la qualitat de les aigües.
Biodiversitat
Les condicions tan particulars de les praderies de posidònia, proporcionen hàbitats essencials per a una gran diversitat d’espècies marines, incloent-hi peixos, crustacis, mol·luscs i altres organismes. Moltes d’aquestes espècies aprofiten els nutrients i la protecció de les praderes per créixer durant les primeres etapes de vida, quant són més vulnerables.
Sistemes dunars
Les praderies defineixen i protegeixen les platges de l’erosió. A l’hivern l’acumulació de les fulles a la platja anomenats altins, estabilitzen els sediments i disminueixen l’efecte de l’onatge sobre la costa. A més, les valves i closques dels organismes calcaris epífits de les fulles de posidònia, s’integren en el substrat acumulat generant platges més blanques.
Generació d’arena
A les praderies, es produeix gran part de la sorra blanca. Una bona part està formada per petxines i estructures calcàries de petits organismes que viuen entre la posidònia. Quan els organismes moren i sedimenten a la pradera, amb el temps acaben acumulant-se a la pradera o bé a la platja. El mateix alguer pot formar una petita elevació submarina que obliga les onades a trencar lluny de la platja i així evitar la seva erosió i que la sorra torni a la mar.
