Què és la Posidònia?
La Posidonia oceanica és una de les fanerògames més importants, endèmiques de la mar Mediterrani.
La Posidonia oceanica forma extenses praderies al voltant de les Illes Balears, conegudes com boscos submarins, aquests són capaços d’albergar una alta biodiversitat d’espècies i el seu paper en l’ecosistema és de gran importància.
Les praderies generen refugi per a moltes espècies, produeixen oxigen diàriament, alhora que atrapen el diòxid de carboni de l’atmosfera i creen tones de biomassa a l’any. Així mateix, arriben a formar estructures denominades esculls barrera o altines, que, encara que són escassos a dia d’avui a la Mediterrània, tenen una alta importància i longevitat.
Les praderies defineixen i defensen les platges, a l’hivern l’acumulació de les fulles a la platja, anomenats arribazones, estabilitzen el fons i disminueixen l’efecte de l’onatge sobre la costa. A més, les petxines dels organismes calcaris epífits de les fulles de posidònia, s’integren en el substrat acumulat generant platges més blanques.
Una de les peculiaritats de la Posidònia és el seu caràcter intolerant als canvis que es produeixen al seu voltant, actuant com un excel·lent indicador de la qualitat de les aigües. Des de l’any 1992 es considera un hàbitat d’interès prioritari per a la UE, i actualment està regulat per diferents normatives.
No obstant això, tot i que està protegida per diferents normatives, malauradament és també una comunitat amenaçada. L’augment de les activitats a les aigües balears està posant en perill l’estat de conservació de la posidònia mitjançant impactes directes com les àncores, el fondeig incontrolat d’embarcacions, així com, moltes amenaces. Davant d’aquesta situació, el govern balear va aprovar el Decret 25/2018 de 27 de Juliol, dirigit a la conservació de la Posidònia oceànica, per compatibilitzar el desenvolupament d’activitats humanes amb la protecció de l’espècie i el seu hàbitat.
Cicle de vida
Posidonia oceanica colonitza nous espais a través de la reproducció sexual i la reproducció vegetativa, predominant la segona sobre la primera. A continuació, es detalla en què consisteix cada estratègia reproductiva.
Estiu
A l'estiu, les praderies tenen la major activitat orgànica i s'omplen de epífits i petits microorganismes. Durant aquest procés i amb l'augment de la temperatura de l'aigua les plantes adquireixen un to més blanquinós i marró, especialment en les zones menys profundes.
Tardor
A finals de tardor es produeix la floració. En pocs dies es desenvolupen les inflorescències. Les praderies, com els boscos de fulla caduca, renoven les seves fulles cada any. Aquest procés, tot i que es produeix de gener a desembre, és més evident a la tardor, ja que és en aquesta estació quan les tempestes arrenquen moltes fulles i acumulen les restes caiguts a les platges.
Hivern
En aquesta època és quan el creixement de les noves fulles és més lent, coincidint amb les temperatures més baixes de l'any. Continua la floració i a la fi de l'hivern es poden veure els primers fruits.
Primavera
A la primavera el fruit ja madur s'allibera de la planta i flota a la deriva durant alguns dies. Així les llavors es dispersen lluny, seguint els corrents. A el cap d'hores o dies s'obren, alliberant una única llavor que cau fins al fons marí, on germina i origina una nova planta.
Sistema dunar
La posidònia és beneficiosa per al creixement de les platges i els sistemes dunars.
La posidònia visqui sol jugar un triple paper pel que fa a la formació de les platges:
- És el lloc on es produeix bona part de la sorra blanca (que està formada per petxines calcàries de petits organismes que viuen entre la posidònia).
- El alguer pot formar una petita elevació submarina que obliga les onades a trencar lluny de la platja i així evita la seva erosió.
- L’escull de posidònia forma una barrera que evita que la sorra vagi mar endins.
La posidònia morta sobre la platja també té una funció protectora important:
- Durant la tardor i hivern la mar treu les fulles mortes de posidònia i les acumula sobre les platges. Així, amb els anys es formen autèntics murs compactes que protegeixen la sorra de les grans onades causades pels temporals.
- D’altra banda, la posidònia aporta matèria orgànica en les dunes, necessària per al creixement les espècies de plantes que viuen a sobre i que evitin que els vents es portin la sorra.
Altres usos
Al llarg de la història. la posidònia ha tingut diferents aprofitaments: medicinals, agrícoles, per a la construcció, etc. vegem els més coneguts:
Medicinals
- Insecticida, repel·lent de xinxes.
- Alleugeriment de malalties respiratòries, com la bronquitis o el mal de coll.
- Tractament alternatiu per a l’acne.
- Alleujament de dolor de cames i varius.
- Desinfectant natural. Cicatritzant de ferides.
Agrícoles:
- Les restes de posidònia poden utilitzar com a aliment per a remugants.
- Matalàs per al bestiar.
- Com abonament per als camps
Construcció:
- Com aïllant tèrmic i biocombustible.
Altres:
- Embalatge de materials fràgils com el vidre.
- Embalatge i transport de quadres de pintors.
- Combustible (especialment tiges i arrels).
- Farcit de matalassos i coixins.
- Fabricació de paper.
Afeccions de la Posidònia
En els últims anys, estudis científics adverteixen que les praderies de Posidònia estan veient seriosament danyades per l’acció de l’home. La contaminació marina, derivada d’emissaris i abocaments, juntament amb l’ancoratge indiscriminat, són alguns dels factors que fan que les praderies estiguin disminuint.
Així mateix, les Illes Balears reben cada any un elevat nombre de turistes i s’enfronten cada temporada d’estiu a la gran afluència d’embarcacions d’esbarjo que volen gaudir de les seves aigües, per això, entre les pressions comentades, cal destacar el fondeig incorrecte de les embarcacions.
Fondejos incontrolats:
Efecte directe de la caiguda i hissada de l’àncora a l’col·locar-la sobre la praderia de Posidonia: de vegades no és fàcil per als patrons veure el fons des de l’embarcació i distingir la presència de Posidònia. Aspectes com la falta de llum, el capvespre o la terbolesa de les aigües, impedeixen que el fondeig es realitzi en les zones correctes, com són els bancs de sorra, sense posidònia.
Efecte erosiu de la cadena al no col·locar l’àncora en posició vertical: el frec i el moviment de la cadena degrada paulatinament la praderia.
Per solucionar aquest i altres problemes; a més, de prevenir el deteriorament de la Posidònia, el Govern de les Balears va aprovar el decret 25/2018 de 27 de juliol, amb el qual s’estableix un marc per a la protecció i conservació de la Posidonia oceanica.
Per poder aplicar aquest Decret de manera eficient cal conèixer exactament on es troba la Posidonia oceanica.
Per a això, s’ha estudiat la superfície dels fons marins entre els 0 i 30 metres de profunditat per aconseguir disposar d’un Atles de Posidònia que serveixi com a eina d’ús.
Dades interessants sobre la Posidònia
Legal
Dirección
