Regulació (Decret Posidònia)

Decret Balear

La posidònia, en l’àmbit europeu i estatal, ja està protegida i la conservació, mitjançant el Decret, es basa en la importància biològica i ecològica, ja que és un dels hàbitats marins més importants; geomorfològica, atès que produeix sorra i disminueix l’erosió de les platges, i mitigadora del canvi climàtic, car capta CO₂.

L’increment d’usos en les nostres aigües ha fet aflorar impactes que posen en perill l’estat de conservació de la posidònia, per la qual cosa cal una regulació que compatibilitzi l’existència d’activitats humanes amb la protecció de l’espècie i l’hàbitat.

Aquest és l’objectiu del Decret, que consta d’un preàmbul, tretze articles, cinc disposicions addicionals, quatre disposicions transitòries, dues disposicions finals i tres annexos.

El Decret prohibeix, sobre posidònia, la pesca d’arrossegament, les extraccions d’àrids, l’abocament de materials dragats i el fondeig incontrolat. Així mateix, s’inclouen dins d’aquest règim les instal·lacions d’aqüicultura noves, els emissaris submarins nous i obres noves en aquells casos en què la tramitació ambiental corresponent determini que puguin tenir efectes negatius sobre la posidònia.

També es regula l’ús que s’ha de fer de les restes de posidònia. Es prohibeix la retirada, la possessió, el transport i l’ús de restes de posidònia morta a les platges naturals sense serveis, a excepció de les pràctiques destinades a usos tradicionals i amb mètodes manuals. En canvi, es pot autoritzar en les platges naturals amb serveis determinant el mètode i les zones d’extracció d’acord amb les característiques ambientals i geomorfològiques del lloc. Pel que fa a les platges urbanes, i per raons socioeconòmiques, es permet la retirada seguint el manual de bones pràctiques que recull el mateix Decret.

D’altra banda, es crea, amb caràcter d’òrgan col·legiat, el Comitè Posidònia, un comitè assessor permanent amb representació de les administracions i els sectors interessats, que s’ha de reunir, com a mínim, un cop cada sis mesos.

El Decret estableix que la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca ha de cartografiar les praderies de posidònia existents en l’àmbit de les Illes Balears, d’acord amb la millor informació tècnica i científica disponible, mitjançant una ordre de conseller. Mentrestant, la referència cartogràfica a disposició és la que recull l’annex 3 del Decret, i l’annex 1 cataloga les praderies de posidònia d’alt valor i a regular i estableix les zones. Les delimitacions cartogràfiques i la seva catalogació seran incorporades en sistemes d’informació accessibles als navegants i al públic en general, i en les cartes nàutiques.

El règim sancionador s’estableix per mitjà de la Llei per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO) i per la Llei 42/2007, de patrimoni natural i de la biodiversitat. En el primer cas, les sancions poden ser de 100 euros a 450.000, mentre que la normativa estatal recopila multes de 100 a 2 milions d’euros.

D’altra banda, el Decret també preveu la creació de Fons Posidònia, que es nodrirà de les aportacions que faci la comunitat autònoma, altres administracions, empreses, associacions, etc., i de les mesures compensatòries d’actuacions que afectin l’hàbitat i l’espècie.

També s’estableix la continuació de la tasca informativa i de conscienciació, a més de l’elaboració d’un pla de seguiment de l’estat general de les praderies.